Compravenda d’habitatge a espanya per estrangers

Es tractaria de determinar si l’activitat de l’agència és una relació de simple mediació o assumeix una obligació d’assessorament i orientació en la compra dels habitatges davant dels compradors.

En aquest últim cas, l’agència incorreria en una negligència inexcusable en el compliment de les seves obligacions d’assessorament i observança de les disposicions legals en matèria de consum, en no comprovar les càrregues existents sobre els habitatges que oferia per a la venda a tercers.

Així ho van entendre els tribunals quan dos ciutadans britànics van reclamar a l’agència les quantitats necessàries per a cancel·lar les hipoteques que pesaven sobre dos immobles adquirits mitjançant els serveis d’aquesta.

L’agència va recórrer davant el Tribunal Suprem (TS) al·legant que la seva única relació contractual era amb la venedora, amb qui havia formalitzat el contracte de mediació.

No obstant això, el TS ha assenyalat que aquesta agència immobiliària pertany a un complex empresarial que presta un acompanyament complet als compradors que capten al seu país d’origen. Per tant, entre les parts concorre una relació contractual que tendeix a l’assessorament integral en la compra d’habitatge a Espanya, generadora de drets i obligacions. Aquest contracte és diferent del contracte de mediació entre la venedora i l’agència.

A més, considera que l’agència ha incomplert les seves obligacions d’assessorament i deure d’informació, en possibilitar que els compradors desconeguessin les càrregues hipotecàries que pesaven sobre els habitatges adquirits i frustrar així la confiança que havien posat en els seus representats per a poder-se moure en un mercat immobiliari aliè, del qual desconeixien fins i tot l’idioma.