Recuperació d’habitatge arrendat

Existeix possessió d’habitatge en precari davant una tinença o gaudi sense pagament de renda o mercè ni raó de dret diferent de la mera tolerància del propietari o posseïdor real, de la voluntat del qual depèn posar fi a la tolerància. La tinença tolerada, per a constituir precari, requereix que no existeixi cap pagament de mercè o renda per part del posseïdor.

Si l’ocupant actual ha efectuat pagaments al propietari, difícilment prosperarà un desnonament per precari, ja que si bé és cert que els experts mantenen que no constitueix mercè que desvirtuï el precari certs pagaments o despeses en què incorri l’ocupant de la finca, també ho és que aquests pagaments no han de ser acceptats pel propietari en concepte de lloguer. I si aquesta manera de procedir es prolonga molt en el temps, s’entendrà que el propietari ha anat acceptant aquests pagaments com a contraprestació. Per això es requereix que el pagament ho sigui a títol de pagament de l’arrendament, sense constituir renda si no consta que van ser acceptats com a contraprestació per l’arrendament constituït.

D’altra banda, tingueu en compte que els contractes verbals són perfectament vàlids d’acord amb el Codi Civil. Si l’arrendatari se’n va del pis i deixa impagades algunes rendes però a l’habitatge arrendat hi continua vivint un company seu que, a més, ha pagat algunes mensualitats, tot i que després hagi deixat de fer-ho, és evident que existeix un contracte de lloguer verbal perfectament vàlid a tots els efectes i queda sotmès a la llei d’arrendaments urbans, inclús al que es refereix a la durada.

En aquestes circumstàncies, s’entén que el contracte s’ha celebrat per un any, sense perjudici del dret de pròrroga anual per a l’arrendatari que li permeti prorrogar el contracte per terminis anuals fins que l’arrendament arribi a una durada mínima de cinc anys. El termini es començarà a comptar des de la data del contracte o des que la finca es posi en disposició. En casos com el que hem assenyalat, el termini indicat començarà a computar-se des del primer rebut de renda abonat.

Dit això, el contracte verbal és perfectament vàlid a tots els efectes, així que sembla que tampoc es podria resoldre el contracte per expiració de termini fins que no es compleixin els cinc requisits de durada mínima que contempla la llei.

Per aquest motiu, la solució més factible en un supòsit així en principi és instar un desnonament per falta de pagament de rendes del nou arrendatari, si escau.