Pisos baixos i locals comercials

Una comunitat va decidir en junta de propietaris que es baixés l’ascensor a «cota zero» per a la supressió de barreres arquitectòniques. L’obra afectava un pis comú, així com part de la façana de l’edifici. En la junta s’estableix que tots els propietaris estan obligats a contribuir a aquesta obra.

Els propietaris d’uns baixos de l’edifici es van oposar a haver-hi de contribuir, i per això van impugnar judicialment l’acord sol·licitant que es considerés nul, en existir una clàusula dels estatuts que, segons el seu criteri, els eximia de contribuir a les despeses d’ascensor, entre d’altres.

Tot i que el jutjat que va conèixer l’assumpte va donar la raó a la comunitat de propietaris, ja que va considerar que la clàusula estatutària d’exoneració de despeses només eximia del pagament de despeses ordinàries, no de les extraordinàries, i va establir que la baixada a «cota zero» de l’ascensor és una despesa extraordinària, els propietaris dels baixos van recórrer a l’Audiència Provincial (AP) competent, que els va donar la raó.

L’AP va declarar la nul·litat de l’acord, basant-se en que les obres d’adaptació o substitució dels ascensors no són comparables als supòsits d’instal·lació de l’ascensor per primera vegada. Tot i que les obres eren de certa envergadura, els estatuts establien una exempció genèrica a favor dels locals que afectava tant les despeses ordinàries com les extraordinàries.

La comunitat de propietaris, disconforme amb aquesta determinació, decideix interposar recurs davant el Tribunal Suprem (TS). Argumenta que les obres d’accessibilitat són exigibles, ja sigui per instal·lació de l’ascensor per primera vegada o mitjançant la baixada d’aquest a «cota zero», per la qual cosa no són aplicables les clàusules d’exoneració estatutàries. A més, la lectura dels estatuts evidencia que només eximeix de  les despeses ordinàries, no es tracta d’una clàusula genèrica d’exempció de despeses.

El TS ha estimat el recurs i ha donat la raó a la comunitat de propietaris, en considerar que aquesta baixada va dirigida a procurar l’accessibilitat a totes les cotes de l’edifici, per la qual cosa és equiparable a la instal·lació de l’ascensor per primera vegada, a l’efecte de l’obligació d’abonar el cost d’aquesta per part dels propietaris de locals o baixos.

El mateix tribunal aclareix que no es pot equiparar a les despeses de conservació o manteniment que són les despeses dels quals estaven exonerats els propietaris dels baixos perquè és una obra necessària i requerida per l’habitabilitat i ús total de l’immoble, imposada per la normalització del gaudi d’aquest per part de tots els veïns i no com una simple obra innovadora de millora.

En situacions de controvèrsia entre veïns i comunitats de propietaris, els nostres professionals us assessoraran adequadament i emprendran les actuacions oportunes en defensa dels vostres drets.